Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals. El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti. Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin (1739), amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave. Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor. Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i altres peces per a teclat. Totes elles tenen com a principal tret estilístic el cromatisme i una certa tendència al fraseig irregular. Entre la seva música vocal destaquen les cantates italianes, alguns anthems, diverses cançons i una òpera.