Segons Charles Burney i William Hayes, estudià a Londres amb F. Geminiani després d’haver-se iniciat en el món de la música a la seva ciutat natal. El 1735 obtingué el lloc d’organista a l’església de St. John de Newcastle, si bé l’any següent passà a St. Nicholas, la catedral de la ciutat. També el 1735 organitzà un cicle de concerts a Newcastle, del qual fou director durant molts anys, i col·laborà amb John Garth en la promoció d’un de similar a Durham. El 1750, igualment en col·laboració amb Garth, fundà la Societat Marcello de Newcastle per a l’execució de la música coral d’aquest autor i l’edició dels seus First Fifty Psalms. Com a crític musical la seva obra cabdal fou Essay on Musical Expression (1751), que aixecà molta polèmica per l’exaltació que feia de l’obra de F. Geminiani i B. Marcello, mentre que menystenia la de G.F. Händel, aspecte que hagué de modificar en una segona edició apareguda el 1753 arran de les crítiques de W. Hayes. Com a compositor fou conegut pels seus concerts, seixanta, escrits seguint l’estil de Geminiani i sense que s’hi observi una evolució estilística. Compongué també música de cambra.