Fou una de les personalitats més influents del món musical a l’Anglaterra del final del segle XIX i el començament del XX i un dels compositors de l’època victoriana amb un protagonisme més destacat dins l’anomenat renaixement musical anglès. Tingué una formació acurada, primer a Eton i després a Oxford, i uns quants anys més tard estudià amb H.H. Pierson a Alemanya. Sota la influència del pianista i dinamitzador musical E. Dannreuther estrenà les seves primeres obres i començà a publicar-les. Entre les composicions d’aquesta primera època cal esmentar quatre simfonies, diverses obres de cambra i, sobretot, música religiosa per als serveis anglicans i cançons. La seva obra orquestral és hereva dels models de J. Brahms. Destacà aviat en el camp de les cantates. Dins d’aquest gènere, la que es considera la seva primera gran cantata fou Scenes from Prometheus Unbound (1880). La seva música es caracteritza per un estil acurat i precís en l’expressió que intenta superar el convencionalisme imperant en la música britànica del moment. Una altra de les seves cantates més difoses fou Judith (1888). Actualment, però, la peça de Parry que encara és més interpretada és l'anthemI was glad (1902), escrit per a la coronació d’Eduard VII. Parry fou un dels col·laboradors de Ch. Grove en el seu primer diccionari de música. Fou professor al Royal College of Music des de la seva fundació i, a partir del 1900, professor de música a Oxford. El 1893 publicà The Art of Music, una obra molt celebrada al seu temps. Participà en l'Oxford History of Music i publicà una biografia de J.S. Bach.