Vida
Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals. A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat. Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B. Bartók, R. Strauss, A. Schönberg o S. Prokof’ev i compongué les seves primeres peces: cançons, obres corals i per a orgue. Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus estudis universitaris. Walton no aconseguí superar les proves per a obtenir la graduació.
El 1920 abandonà la universitat i anà a viure a Chelsea amb els germans Osbert i Sacherewell Sitwell, antics companys d’Oxford. Els anys següents pogué conèixer grans figures de la música del moment, com ara F. Busoni, P. Warlock o F. Delius, i escriví les seves primeres composicions importants. Potser la més coneguda és Concert per a viola i orquestra (1928-29), estrenada amb P. Hindemith com a solista i considerada una de les obres mestres de Walton. El 1931 estrenà una obra coral que també tingué una gran acollida, Belshazzar’s Feast. Tot i que ja començava a tenir una certa fama com a compositor, la seva situació econòmica era encara inestable. Però el 1934 escriví la seva primera banda sonora, la d'Escape me never (P. Czinner 1935), i aquesta nova activitat representà per a Walton una important font d’ingressos. El 1939 viatjà als Estats Units per presentar el Concert per a violí i orquestra. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial escriví música per a films que exaltaven el patriotisme, per exemple The Foreman Went to France (Ch. Frend 1942) i Henry V (L. Olivier 1944). El 1948 es casà amb l’argentina Susana Gil i feu de l’illa italiana d’Ischia el seu principal lloc de residència. Entre les seves darreres obres destaquen Passacaglia for Violoncello Solo (1979-80) i Prologo e Fantasia (1981-82).
William Walton és un dels grans compositors anglesos del segle XX, cronològicament situat després de R. Vaughan Williams i abans de B. Britten. Des dels inicis de la seva carrera quedà clara la seva independència del nacionalisme musical anglès. L’estudiós D. Cox l’ha anomenat el setè del Grup dels Sis pel paral·lelisme existent entre el llenguatge jovenívol de Walton -visible en Façade (estrenada el 1926)- i el d’aquests compositors francesos. Entre les seves primeres influències hi ha també el jazz i el neoclassicisme. Si bé en obres de la dècada dels vint s’acostà al llenguatge avantguardista de B. Bartók o A. Schönberg, el seu idioma anà derivant cap al neoromanticisme. Walton destaca per l’ampli ventall de recursos harmònics i el refinament de la instrumentació. Del seu catàleg destaquen les dues simfonies o els tres concerts. En la música de cambra és notable el seu Quartet de corda. Belshazzar’s Feast és segurament l’obra més important en el gènere coral escrita a la Gran Bretanya després de l’oratori The Dream of Gerontius, d’E. Elgar.
Obra
Música escènica
The Wise Virgins, ballet (1940); The Quest, ballet (1943); Troilus and Cressida, òpera (1950-54); The Bear, òpera (1965-67)
Orquestra
Portsmouth Point, obert. (1925); Fa çade, suite núm. 1 (estr. 1926); Sinfonia concertante, orq., pno. (1926-27); Concert per a viola i orquestra (1928-29, rev. 1961); 2 simfonies (núm. 1, si♭ m., 1932-35; núm. 2, 1959-60); Façade, suite núm. 2 (estr. 1938); Concert per a violí i orquestra (1938-39); Orb and Sceptre, marxa (1953); Concert per a violoncel i orquestra (1956); Partita (1957); Variations on a Theme by Hindemith (1962-63); Capriccio burlesco (1968); Improvisation on a Impromptu of Benjamin Britten (1969); Prologo e Fantasia (1981-82)
Altres obres instrumentals
Quartet amb piano (1918-19, rev. 1974-75); Quartet de corda (1919-22); Toccata, la m, vl., pno. (1922-23); Sonata, vl. (1948-50); 3 Pieces from Richard III, org. (1955); 5 Bagatelles, guit. (1972); Passacaglia for Violoncello Solo (1979-80); Duettino, ob., vl. (1982)
Cor
Make we Joy in this Fest, cor (1931); Belshazzar’s Feast, Bar, cor i orq. (1931); In Honour of the City of London, cor, orq. (1937); Coronation Te Deum, cor, orq., org. (1952-53); Gloria, S., T., B., cor, orq. (1961); The Twelve, cor, org. (1965); Missa brevis, cor, orq./org. (1966); All this Time, cor (1970); Cantico del Sole, cor (1974)
Altres obres vocals
The Winds, 1 v., pno. (1918; Swinburne); Tritons, 1 v., pno. (1920; Drummond); Under the Greenwood Tree, 1 v., pno. (1936; Shakespeare); A Song for the Lord Mayor’s Table, 6 cançons, S., pno./orq. (1962)