Inicià els estudis musicals a Atenes i després els continuà a Constantinoble. Decidit a obtenir una formació musical sòlida, el 1901 se n’anà a Viena, on romangué fins el 1906. Allí amplià els seus coneixements, sobretot en les disciplines de piano, teoria, composició i història de la música. Professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori d’Atenes (1911-19), fou fundador del Conservatori Hel·lènic (1919) i del Consevatori Nacional (1926). Fou president de la Unió de Compositors Grecs, i del 1944 al 1945, director general de l’Òpera d’Atenes. La seva obra musical palesa, d’una banda, la forta influència germànica, especialment de R. Wagner, i de l’altra, la presència d’elements de la música bizantina i postbizantina. Entre tota la seva producció, que inclou música escènica, coral i instrumental, destaquen les cançons, inspirades en el folklore del seu país d’origen i que són considerades entre les peces més notables de la música grega del segle XX. Kalomiris fou un dels renovadors de la música a Grècia i un dels màxims representants del nacionalisme musical del seu país.