Samaras fou el primer compositor grec que assolí reconeixement internacional. Estudià a Corfú amb S. Xindas, un dels músics grecs de relleu -format a Itàlia i fundador de la Societat Filharmònica de Corfú-, i després anà a Atenes, on fou deixeble de Stancabianco, amb qui compongué una òpera. Posteriorment marxà a París i estudià amb L. Delibes. El seu estil anticipà fins i tot l’arribada del verisme italià, com mostrà l’estrena de la seva òpera Flora mirabilis (Milà, 1886), que obtingué una gran difusió a Grècia a l’època en què Samaras encara estava establert a París. El 1894 la Scala decidí obrir la seva temporada d’òpera amb La martire, amb llibret de Luigi Illica. De les seves obres posteriors, la que més difusió obtingué fou Rhea (Florència, 1908).