Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H. Badings, O. Messiaen i K.A. Hartmann a París. De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam. Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam (1959-86), centre que dirigí (1971-73).
Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B. Bartók i I. Stravinsky. A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora. Les seves obres palesen la influència de la música oriental, que combinà amb tècniques serials i estadístiques. És autor, entre d’altres, de l’òpera De Droom (1963), de la sèrie de tres obres Spatial Music (1966-71), en què el compositor explora les possibilitats de variació de la disposició i distribució del conjunt instrumental en l’espai, i de l’oratori radiofònic Job (1956).