De ben jove mostrà les seves qualitats excepcionals per a la música i s’inicià en el piano, si bé hagué de deixar la seva formació per problemes de salut. El 1900 reprengué els estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Budapest, on feu amistat amb Z. Kodály i B. Bartók. Compaginà els estudis de música amb la carrera de dret, que no acabà. El 1907 obtingué el Premi Franz Josef de Budapest de composició i anà a Bayreuth becat. Conreà essencialment la música lleugera, sobretot cançons de cabaret i operetes. El 1908 estrenà la seva primera opereta, Tatárjárás ('Els hússars alegres'), que obtingué un èxit esclatant a tot Europa i als Estats Units. També destaquen Die Csárdásfürstin ('La princesa de Csárdás', 1915), Gräfin Mariza ('La comtessa Mariza', 1924) i Die Zirkusprinzessin ('La princesa del circ', 1926). Com que Viena era la capital de l’opereta, decidí traslladar-s’hi i gaudí d’un gran reconeixement entre el públic. Entre les característiques més destacables de les seves operetes sobresurt l’orquestració, basada essencialment en patrons provinents de les obres de P.I. Cajkovskij, especialment dels ballets.