Estudià a l’Escola Superior de Música de Budapest i de seguida destacà en composició, matèria en què rebé els primers premis amb obres com la Serenade núm. 3 i la Fantasia hongaresa. L’obtenció del Premi Coronació de Francesc Josep li permeté anar a Viena, Berlín i París. A partir del 1908 ensenyà teoria musical a l’Escola Superior de Música de la seva ciutat, on també impartí lliçons de composició (des del 1912) i de música de cambra (des del 1920). L’any 1928 formà una orquestra amb els seus millors alumnes. La seva obra, amb un llenguatge clar i proper al Romanticisme, comprèn peces escèniques (una òpera i un ballet), corals (Gloria, 1906) i música de cambra (en destaquen els tres quartets de corda) i pianística (generalment sobre temes populars). És autor també de diversos arranjaments orquestrals d’obres instrumentals de J.S. Bach, B. Bartók, F. Liszt i, en especial, L. van Beethoven. Són remarcables els seus escrits teòrics, prova del seu interès per la divulgació.