Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí. El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements. Allí tingué C.E. Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, K.F. Horn, com a mestre d’orgue i teoria. El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V. Federici i cant amb F. Galli. Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra. Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la direcció d’orquestra. Fou conegut arreu d’Europa per totes les seves facetes. Considerat un dels millors compositors britànics de la primera meitat del segle XIX, la seva producció, bàsicament operística, es caracteritza per l’ús del llenguatge belcantista, però també per l’aprofundiment de la psicologia dels personatges i per un gran equilibri en el tractament instrumental. Entre les seves òperes destaquen especialment The Siege of Rochelle (1835), Catherine Grey (1837), The Daughter of Saint Mark (1844), L’étoile de Séville (1845), The Rose of Castille (1857) i Blanche de Nevers (1863).