Vida
Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX. Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924. També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre. És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars. També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden (1891) i un Rèquiem (1897). Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea (1904), Songs of the Fleet (1910) o de The Bluebird (1910). També ha passat a la posteritat per la seva gran aportació a la música litúrgica anglicana, però en vida cercà el reconeixement internacional en gèneres no tan específicament anglesos i més universals, amb obres com Concert per a piano núm. 1 (1896), el nonet Serenade (1906) i la Sonata per a clarinet (1911). Així mateix, usà elements de la música tradicional irlandesa, fet perceptible en les sis rapsòdies irlandeses (compostes entre el 1901 i el 1923), entre les quals destaca la número 4, una de les seves millors obres orquestrals. Segons el seu parer, J. Brahms fou el model a seguir estèticament. Rebutjà l’estil excessivament cromàtic de R. Wagner i criticà durament R. Strauss tant per escrit com per mitjà de la composició Ode to Discord, per a cor i orquestra, estrenada el 1909. Entre els seus deixebles hi ha compositors tan cèlebres com B. Britten, H. Howells, J. Ireland, G. Holst i R.Vaughan Williams.
Obra
Música escènica
The Veiled Prophet of Khorassan, òpera (1877); Savanarola, òpera (1884); The Canterbury Pilgrims, òpera (1884); The Eumenides, mús. inc., op. 23 (1885); Lorenza, òpera, op. 55 (~1894); Shamus O’Brien, òpera (1896); Much Ado About Nothing, òpera (1900); Attila the Hunt, mús. inc., op. 107 (1907); The Critic, òpera (1915); The Travelling Companion, òpera (1919)
Orquestra
35 obres orquestrals, entre les quals: Suite de danses antigues, op. 58 (1895); 3 concerts per a pno. i orq. (1896-1919); 2 concerts per a vl. i orq. (1904-18); 6 rapsòdies irlandeses (entre les quals: núm. 1, re m, op. 78, 1901; núm. 5, sol m, op. 147, 1917; núm. 6, vl., orq., op. 191. ~1923); 6 simfonies
Cambra
35 obres de cambra, entre les quals: Cinc peces característiques, vl./vlc., pno., op. 93 (1905); Serenade, op. 95, nonet (1906); Sonata per a clarinet, (1911); Sis esbossos irlandesos, vl., pno., op. 154 (~1917); Sis danses irlandeses, vl., pno. (1930); 8 qt. de c.; 2 quintets de c.; 3 sonates per a vl. i pno.
Teclat
Prop de 25 obres per a pno., algunes de les quals engloben diverses peces (entre les quals: Three Rhapsodies from Dante, op. 92, 1875; Night Thoughts, op. 148, 1917; Scènes de ballet, op. 150, 1917); 20 obres per a org., algunes de les quals engloben diverses peces (entre les quals: 5 sonates, 1917-21; Tres preludis i fugues, op. 193, 1922)
Música vocal
32 cantates i oratoris (entre els quals: The Resurrection, T., cor, orq., org., 1875; The Three Holy Children, v. solistes, cor, orq., op. 22, 1885; Eden, oratori (1891); Missa, sol M, 4 v. solistes, cor, orq., op. 46, 1893; Rèquiem, v. solistes, cor, orq., op. 63, 1897; Songs of sea (1904); Stabat mater, cantata simf., v. solistes, cor, orq., op. 96, 1907); Ode to Discord (1909); prop de 50 obres vocals religioses més (entre les quals: Morning, Communion and Evening Services, cor, org., op. 115, 1909; Songs of the Flect, 1910; Tres motets, 4-8 v., op. 135, 1913; Magníficat, si♭ M, 8 v., op. 164, 1918; Tres anthems, 4-8 v., org., op. 192, 1923); unes 50 cançons polifòniques (entre les quals: Sis cançons populars irlandeses, op. 78, 1901; Quatre cançons polifòniques, cor masc., 1908; Allen-a-dale, cor fem., 1922); més de 100 cançons per a 1 v. i pno. (entre les quals: Irish eyes, 1876; An Irish Idyll in 6 Miniatures, op. 77, 1901; There is no Land like England, 1919)