Fou mestre de capella al Collegio Germanico de Roma (1602-03) i al seminari jesuïta de la mateixa ciutat (1606). A partir del 1607 actuà, com a organista primer i com a mestre de capella després, a la catedral de Siena, on restà fins a la seva mort. Fou un dels primers a utilitzar i divulgar les noves tècniques del baix continu i el primer que publicà un tractat sobre el tema: Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel conserto (1607), on donà instruccions concretes de caràcter interpretatiu i tractà en profunditat les funcions dels diversos instruments. L’obra tingué una ràpida difusió, especialment als països germànics. També publicà un tractat sobre la música religiosa, La musica ecclesiastica (1638), en el qual tractà d’acomodar la seva pràctica als preceptes musicals dictats pel concili de Trento. La seva producció musical inclou sobretot música sacra en stile concertato per a una o diverses veus i baix continu, diversos llibres de madrigals i el drama pastoral Eumelio (1606), una de les primeres obres dramàtiques en stile recitativo, molt propera a la Rappresentatione di anima et di corpo (1600) d’Emilio de’Cavalieri.