Vida
Estudià amb Lucio Barbieri i Giuseppe Guami. El 1589 ingressà a la congregació benedictina dels olivetans, al monestir de Monte Oliveto, prop de Siena. Els anys següents recorregué diversos monestirs de l’orde. El 1609 s’establí a San Michele in Bosco, prop de Bolonya, on visqué la resta de la seva vida. El 1615 fundà a Bolonya l’Accademia dei Floridi, cercle en el qual era conegut com "Il dissonante". Tan important com la seva obra compositiva foren els seus escrits sobre música, en els quals tractà de molts aspectes transcendentals per a entendre els canvis que es produïren en la música europea en la transició del segle XVI al XVII. Descrigué, amb gran habilitat, les pràctiques interpretatives de la música del seu temps. En L’organo suonarino (1605) donà instruccions sobre l’acompanyament del cant pla i la realització del baix continu. La seva obra Cartella, overo Regole utilissime... (1601) es reedità diverses vegades fins a l’edició definitiva, que aparegué el 1614 amb el títol Cartella musicale. Com a compositor cultivà la música vocal religiosa amb salms per a vespres, misses, motets i altres peces litúrgiques en estil modern amb els títols genèrics de concerti ecclesiastici, pensieri o dialoghi. La seva fama és deguda, tanmateix, a diverses obres dramàtiques en forma de col·leccions de peces enllaçades per un fil conductor textual. N’escrigué almenys dotze, i es responsabilitzà també del text, que sovint s’acosta als personatges i les situacions còmiques de la Commedia dell’Arte. Les més conegudes són: La pazzia senile (1598), Il zabaione musicale (1604), Barca di Venetia per Padova (1605) i Festino nella sera del giovedì grasso avanti cena (1608). Si les més primerenques eren formades per col·leccions de canzonette generalment a tres veus, a partir d'Il zabaione musicale ja es tracta pròpiament de sèries de madrigals a cinc veus. Les darreres incursions de Banchieri en aquest gènere ja comportaren la utilització del continu i d’instruments, mentre que les veus rebien un tractament més solístic. També escriví composicions per a conjunts instrumentals.
Obra
Música vocal religiosa
Concerti ecclesiastici, 8 v., b.c. (publ. 1595); Vespri, 5 v. (publ. 1598); Missa solemne, 8 v. (publ. 1599); Eclesiastiche Sinfonie 4 v., b.c. (publ. 1607); Gemelli armonici, 2 v., b.c. (publ. 1609); Salmi festivi, 4 v., b.c. (publ. 1613); Messe e motetti concertati, 3 v., b.c. (publ. 1620); Misse, 5 v. (publ. 1625)
Música vocal profana
La pazzia senile, 2n llibre de canzonette (publ. 1598); Il studio dilettevole, 3r llibre de canzonette (publ. 1600); Il zabaione musicale, 1r llibre de madrigals (publ. 1604); Barca di Venetia per Padova, 2n llibre de madrigals (publ. 1605); Tirsi, Fili e Clori, 6è llibre de madrigals (publ. 1614); Vivezze di flora e primavera, 5 v., b.c. (publ. 1622); Trattenimenti da villa, 5 v. b.c. (publ. 1630)
Música instrumental
Canzoni alla francese (publ. 1596); L’organo suonarino (publ. 1605); Moderna armonia di canzoni alla francese (publ. 1612); Duo in contrappunto sopra ut re mi fa (publ. 1613); Il virtuoso ritrovato accademico (publ. 1626)
Obra
L’organo suonarino, Venècia 1605; Cartella musicale (3a ed.), Venècia 1614; Cartellina del canto fermo gregoriano, Bolonya 1614; Lettere armoniche, Bolonya 1628
Bibliografia
- Mischiati, O.: Adriano Banchieri: Profilo biografico e bibliografia delle opere, Annuario 1965-1970 del Conservatorio di Musica ’G.B. Martini’ di Bologna, Bolonya 1971
- Wernli, A.: Studien zum literarischen und musikalischen Werk Adriano Banchieris (1568-1634), Haupt, Berna 1981