Vida
Era membre d’una família aristocràtica romana. Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri. El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma. En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics. Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi. A partir del 1590 les seves obligacions diplomàtiques anaren creixent, fet que el portà a viatjar sovint a Roma, tot i que continuà atenent les produccions musicoteatrals per a destacats esdeveniments de la cort, com ara el casament d’Enric IV i Maria de Mèdici l’any 1600, per al qual es representà la seva obra Dialogo di Giunone e Minerva. La seva producció més destacada, no obstant això, fou la Rappresentatione di Anima, et di Corpo, representada per primer cop el 1600 i editada a Roma el mateix any. Aquesta obra significà un punt d’inflexió destacat en el desenvolupament de l'stile recitativo i del nou gènere que seria conegut com a oratori. Per a molts contemporanis, Cavalieri fou el primer a utilitzar el nou estil declamatori i la monodia acompanyada.
Obra
Dialogo di Giunone e Minerva (1600); Rappresentatione di Anima, et di Corpo, oratori (1600); Dalle più alte sfere, madrigal, S., 4 instr.; Godi turba mortal, madrigal, S., 4 instr.; O che nuovo miracolo, ball, instr. (1589); Lamentationes Hieremiae prophetae, 1-5 v. (~1599)