S’inicià com a nen cantor a Sant Lluís dels Francesos, a Roma. Es formà al costat de Giovanni Bernardino Nanino i Giovanni Pierluigi da Palestrina. Abans d’esdevenir mestre de capella de la Santa Casa de Loreto el 1609, ocupà diversos càrrecs en institucions romanes com el Collegio Germanico. Restà a Loreto fins al final de la seva vida, amb l’única interrupció d’una temporada a Sant Joan del Laterà de Roma, entre el 1623 i el 1626. Fou un dels compositors més fecunds i sòlids de l’Escola Romana del començament del segle XVII, al costat de Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio Benevoli. Escriví vuit llibres de motets concertats, dos llibres de misses i molts motets policorals, salms i lletanies. Cultivà la música profana en sis llibres de madrigals a cinc veus, cinc volums de scherzi i dos de ricercare, i cançons franceses instrumentals. El seu estil era el típic de l’Escola Polifònica Romana, bàsicament conservador encara que incorporà els nous elements que, com l'stile concertato o els recursos policorals, eren signe de modernitat.