Es formà amb mestres com Gioseffo Zarlino, Constanzo Porta o Claudio Merulo. L’any 1574 es trobava actiu com a organista al monestir franciscà de Correggio, en 1582-93 a Venècia, a Chioggia entre el 1593 i el 1603, i a la catedral de Gubbio del 1609 al 1610. Publicà un tractat en dues parts sobre la interpretació a l’orgue amb el títol comú d'Il Transilvano (Dialogo sopra il vero modo di sonar organi e istromenti da penna, Venècia, 1593; i Dialogo diviso in quattro libri ... il vero modo e la vera regola d’intavolare ciascun canto, Venècia, 1609), que fou el primer de les seves característiques en què s’abordà diferenciadament la tècnica interpretativa de l’orgue i la de la resta d’instruments de tecla. És un dels tractats més complets del seu temps sobre aspectes com la digitació i l’ornamentació o sobre la tècnica de les disminucions i el contrapunt. També inclou un recull de toccatas d’autors com Claudio Merulo, Andrea i Giovanni Gabrielli, o Luzzasco Luzzaschi i del mateix autor.