Vida
En començar la dècada del 1550 es traslladà a Roma amb el seu pare i dos dels seus germans. El 1559 treballà al servei de Charles de Guise, cardenal de Lorena. Més tard anà a Anglaterra, possiblement amb el seu oncle Girolamo. El 1562 entrà al servei de la reina Elisabet I d’Anglaterra. A partir d’aquest moment realitzà freqüents viatges al continent i sembla que exercí tasques d’agent secret al servei de la reina. El 1564 fou capturat pel cardenal Farnese a Roma, però al final d’aquell mateix any aconseguí tornar a Anglaterra. Això li causà diversos problemes legals i hagué d’anar a Itàlia en altres ocasions. Romangué al seu país natal del 1568 al 1572, perquè el Sant Pare li negava el permís per a marxar. Finalment retornà a Anglaterra sense l’autorització papal, fet pel qual li fou confiscada la seva herència. Aquell mateix any participà en l’organització d’una mascarada a Whitehall. Viatjà més tard a París, on tingué problemes amb la cort francesa perquè fou acusat d’haver robat i matat un jove estranger. Per a la seva defensa demanà la intercessió de diversos membres de la cort anglesa, que aconseguiren repatriar-lo. Finalment deixà Anglaterra de manera definitiva cap al 1578. Des del 1582 s’instal·là a Torí i es posà al servei del duc Carles Manuel I de Savoia. El 1585 acompanyà el duc a Espanya per a la celebració del seu casament amb la segona filla de Felip II. En morir el seu oncle Ludovico, el 1583, pogué recuperar la seva herència. La major part de les seves obres religioses són recollides en manuscrits anglesos. Escriví sobretot música vocal, tant religiosa com profana. Se n’han conservat vuitanta peces sacres, entre motets, lamentacions, alguns anthems i un centenar de madrigals, i també un cos important de música per a llaüt i algunes peces per a viola. La seva música sacra, que inclou majoritàriament motets i lamentacions per als oficis catòlics, està fortament influïda per la d’Orlando di Lassus. Fou un compositor molt apreciat pels seus contemporanis anglesos i influí les generacions posteriors, especialment pel que fa al conreu del madrigal. Morley en destacà la seva habilitat musical i Yonge en recollí catorze madrigals en la primera antologia de Musica transalpina (Londres 1588) i sis més en la segona (Londres 1597). També escriví un llibre en prosa en dos volums, Dell’historia d’Altimauro, dedicat als ducs de Savoia, que es cremà en l’incendi de la Biblioteca Universitària de Torí, el 1904. Fou l’únic madrigalista italià que treballà a Anglaterra entre el 1562 i el 1578 i influí fortament en els compositors nadius, malgrat ser un professional poc apreciat entre els seus compatriotes. Fou amic de William Byrd, amb qui mantingué una disputa musical de caràcter amistós.
Obra
Motets
40 a 5 v. (entre els quals: Ad Domino cum tribularer; Benedic anima mea; Da pacem, Domine; Ecce iam noctis; Peccantem me quotidie; Peccata mea, Domine; Tribulationem et dolorem inventi), 33 a 6 v. (entre els quals: Christe redemptor; Credo quod Redemptor; O vos omnes; Plorans ploravit; Salva me, Domine; Timor et Trebor), 1 a 7 v. (Jerusalem, plantabis vineam)
Altres obres vocals religioses
4 lamentacions (3 a 5 v., 1 a 6 v.), 1 anthem (O remember not our old sinns, 6 v.)
Madrigals
39 a 5 v. publicats en dos volums (Il Primo Libro dei Madrigali, publ. 1587; Il Secondo Libro dei Madrigali, publ. 1587), 26 a 5 v. (entre els quals: Amor mi sprona; Cantai un tempo; Chi per voi non sospira; Io son ferito; Tu dolce anima mia), 43 a 6 v. (entre els quals: Ben riconosco in lei; Dolce guerriera mia; Esser non puo; Grave pene in amor; Interdette speranza), 1 a 4 v. (Come solea)
Altres obres vocals profanes
4 chansons a 5 v. (Auprès de vous; Las voulez vous; Le rossignol; Susanne un jour), 2 cançons en llatí (Musica laeta, 5 v.; Virgo per incertos casus, 6 v.)
Música instrumental
5 pavanes per a llaüt; Pavana espanyola per a 2 llaüts; 11 fantasies (5 per a llaüt, 4 per a pandora, 1 per a 4 vla., 1 per a 6 vla., 1 per a 6 cb.), 3 In Nomine per a 5 vla.; 1 pavana per a 5 vla.
Bibliografia
- Charteris, R.: Alfonso Ferrabosco the Elder (1543-1588): A Thematic Catalogue of His Music with a Biographical Calendar, Nova York 1984
- Kerman, J.: The Elizabethan Madrigal: A Comparative Study, Nova York 1962