Vida
Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei. Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista. Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G. Zarlino. Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa. Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo: dialogo... nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto, un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg. El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals aportacions. El mateix any s’instal·là a Florència. Tret de Bardi, també foren patrons seus el duc Albert V de Baviera, amb qui estigué a Munic durant el període 1578-79, Jacopo Corsi cap al 1584 i Pietro Lazzaro Zefirini, a Siena, el 1587. Escriví un tractat sobre l’aplicació dels principis de la música antiga: Dialogo della musica antica et della moderna (Florència, 1581), estretament relacionat amb les idees de la Camerata Fiorentina, on feu una dura crítica dels procediments contrapuntístics propis de la polifonia renaixentista del seu temps. El contacte amb G. Mei derivà en un trencament amb les postures de G. Zarlino que havien estat el fonament del seu pensament teòric inicial, tal com quedà reflectit en el Discorso intorno all’opere di Messer Gioseffo Zarlino da Chioggia (Florència, 1589). La idea més destacada del Dialogo della musica antica et della moderna té a veure amb el convenciment que amb la monodia es podien aconseguir els efectes de la música de l’antiga Grècia. En les seves obres, V. Galilei contraposà la música coetània a les idees dels filòsofs grecs, i per això tractà de temes com la monodia, la consonància, els modes i les tonalitats, i l’acústica, tema que reprengué el seu fill Galileo. Escriví moltes peces per a llaüt, diversos madrigals i algunes composicions monòdiques per a la camerata del comte Bardi.
Obra
Intavolature de lauto, madrigali e ricercate, libro primo (publ. 1563); Il primo libro de madrigali, 4 i 5 v. (publ. 1574); Contrapunti, 2 v. (publ. 1584); Il secondo libro de madrigali, 4 i 5 v. (publ. 1587); Libro d’intavolatura di liuto, nel quale si contegono i passemezzi, le romanesche, i saltarelli, et le gagliarde et altre cose ariose composte in diversi tempi (publ. 1584); nombroses romanescas, passemezzi i arranj. de madrigals i cançons polifòniques per a 1 v. i llaüt en una còpia del Fronimo: dialogo... nel quale si contengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto (publ. 1568); nombrosos airs, romanescas, gallardes i passemezzi per a llaüt en una còpia del Fronimo: dialogo... nel quale si contengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto (publ. 1568); Dialogo della musica antica et della moderna (publ. 1581); Discorso intorno all’opere di Messer Gioseffo Zarlino da Chioggia (publ. 1589)