Fou nen cantor de la catedral de Verona. Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore. Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali, la primera obra seva impresa que es conserva. El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578. En el Sacrarum Cantionum ... liber primus (1576) s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578. Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des del 1579. Era amic íntim del bisbe reformista de Cremona Niccolò Sfondrati, que més tard esdevingué el papa Gregori XIV (1590-91). Malgrat el seu càrrec de caràcter eclesiàstic, també desenvolupà una considerable producció profana, especialment madrigals, i estigué vinculat a l’Accademia degli Animosi de Cremona. Es casà el 1581. El seu estil era plenament tridentí, fins al punt que algunes obres seves foren erròniament atribuïdes a G.P. da Palestrina. Fou mestre de Claudio Monteverdi.