Vida
La primera dada sobre la seva biografia el situa com a infant de cor a Santa Maria Maggiore, l’any 1537. El 1544 obtingué un lloc com a organista a la catedral de Sant’Agapito de la seva ciutat natal. Tres anys després contragué matrimoni amb Lucrezia Gori, amb qui tingué tres fills, un dels quals fou també compositor. Quan el bisbe de Sant’Agapito, el cardenal Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte, fou nomenat papa amb el nom de Juli III, l’any 1550, se l’emportà a Roma, ciutat on el compositor romangué fins a la mort. El 1551 fou nomenat mestre de cant de la Capella Giulia, on succeí a Robin Mallapert, que havia estat el seu mestre a Santa Maria Maggiore. El 1554 publicà la primera col·lecció d’obres, el Missarum liber primus, a quatre i sis veus, i un madrigal seu aparegué en una col·lecció antològica veneciana. El 1555 fou promogut per Juli III a la Capella Sixtina, però el pontífex morí aquell mateix any, i el seu successor, Pau IV, l’obligà a dimitir el càrrec pel fet de ser casat. Immediatament fou nomenat mestre de capella de Sant Joan del Laterà, on estigué actiu fins el 1560. A partir d’aquesta data i fins al 1566 treballà a Santa Maria Maggiore. Ocasionalment, durant els mesos d’estiu del 1564, serví el cardenal Hipòlit II d’Este -que es convertí en el seu protector- a la seva residència de Tívoli, prop de Roma. Tornà al servei del cardenal entre els anys 1567 i 1571, fet que li permeté abandonar la seva activitat al capdavant de Santa Maria Maggiore. Durant aquest temps també es dedicà a l’ensenyament al seminari romà, on estudiaven dos dels seus fills. En 1562-63 el concili de Trento tractà del tema de la música de l’església. Tot i que no hi ha certesa que Palestrina hi intervingués directament, ni té fonament la idea que la seva Missa ’Papae Marcelli' hi tingués un paper determinant, el cert és que la seva obra és un magnífic exemple dels postulats musicals tridentins. L’any 1568, fou proposat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la cort imperial vienesa de Maximilià II i també inicià una llarga relació amb el duc de Màntua, Guglielmo Gonzaga, que es reflectí en molts encàrrecs. En tots dos casos, la proposta de fer-se càrrec de la direcció musical de les respectives capelles fracassà per causa de les elevades exigències econòmiques del compositor.
L’any 1571 tornà a la Capella Giulia com a mestre de capella, succeint en aquesta ocasió al compositor Giovanni Animuccia, i es mantingué en aquest lloc la resta de la seva vida. Després de perdre l’esposa i dos fills en les terribles plagues que assolaren Roma els anys 1572 i 1580, feu plans per a ser ordenat de sacerdot, però finalment es casà amb l’adinerada vídua d’un comerciant de pells. El 1577, en col·laboració amb Annibale Zoilo i sota demanda del papa Gregori XIII, inicià la revisió de les melodies gregorianes de l’antifonari i el gradual romans. Palestrina no arribà a concloure aquesta tasca, que fou enllestida per altres col·laboradors i publicada l’any 1614 com a Editio Medicea. Poc abans de morir, estava preparant el retorn a la seva ciutat natal, on tenia previst retirar-se com a mestre de capella.
Fou un dels compositors més importants del seu temps, juntament amb William Byrd, Roland de Lassus i Tomás Luis de Victoria. La seva posició dins el panorama de la música del catolicisme contrareformista és de gran importància. El seu estil musical, basat en el de la polifonia francoflamenca, posà un èmfasi especial en l’accentuació i la intel·ligibilitat del text i en la conducció natural de les veus dins un conjunt que, sense renunciar a la complexitat polifònica, es destaca per la transparència de la textura, la bellesa de les línies melòdiques, el control de la dissonància i una sensació generalitzada de serenitat i equilibri. Utilitzà els recursos de la polifonia imitativa amb una gran habilitat, sempre dins un esquema molt acurat de planificació harmònica. La música de Palestrina encarna a la perfecció els ideals espirituals de la Contrareforma.
Gaudí d’un gran reconeixement en vida. N’és una prova la publicació, l’any 1592, d’un llibre d’arranjaments polifònics de salms de diversos autors dedicat al compositor. El fet més singular de la seva personalitat musical, no obstant això, és la gran influència que la seva música exercí en les generacions següents. La seva fama anà creixent fins a convertir-se en un autèntic referent per a tota la música religiosa produïda als segles XVII i XVIII i encara durant el XIX. Molts teòrics d’aquesta època, com Domenico Pietro Cerone, Marco Scacchi o Johann Joseph Fux, el consideraren un model, i l’ús del seu nom es generalitzà per a denotar un estil compositiu caracteritzat pel rigor. Generalment s’identifica l’estil alla Palestrina amb l'stile antico, propi de la música litúrgica. La historiografia romàntica tampoc no deixà passar l’oportunitat de contribuir a l’exaltació del mite d’aquest autor. L’any 1828 n’aparegué l’apassionada biografia de Giuseppe Baini Memorie storico-critiche della vita e delle opere di G.P. Palestrina. Al mateix temps, es bastí el mite de la composició de la Missa ’Papae Marcelli' com la resposta de Palestrina al risc de la prohibició de la polifonia en la música litúrgica emanat de les disposicions tridentines.
Composicions
Fou un compositor molt prolífic. El gros de la seva producció musical és constituït per la música de caràcter religiós. També escriví música profana, sobretot madrigals, si bé l’any 1584, en la dedicatòria al papa Gregori XIII de la seva composició sobre el Càntic dels Càntics, Palestrina manifestà el seu penediment per la composició dels seus madrigals sobre textos profans. El conjunt de les seves obres profanes es recull bàsicament en tres llibres de madrigals a quatre i cinc veus, publicats a Roma i Venècia els anys 1555, 1581 i 1586. Destaquen així mateix els madrigals espirituals, una bona part dels quals es troba en la col·lecció Delle madrigali spirituali libro secondo, a cinc veus (Roma, 1594). Pel que fa a la música de caràcter litúrgic -sense cap mena de dubte, el vessant més important de la seva producció-, cal esmentar-ne les misses, les obres que defineixen més bé la seva personalitat compositiva. Es coneixen 104 misses de Palestrina, una bona part de les quals utilitzen els procediments de la missa paròdia. Molts dels models polifònics emprats en l’elaboració d’aquesta mena de misses són del mateix compositor, però igualment abunden les misses fonamentades en obres polifòniques d’altres autors. Són també molt importants els motets, dels quals escriví més de 250 per a quatre, cinc o més veus utilitzant una gran varietat de procediments compositius. La majoria fan servir com a material de base temes del mateix compositor i no és gaire freqüent la utilització de materials preexistents, fet que li donà una més gran llibertat en la planificació de les estructures. A més d’aquesta important xifra, li han estat atribuïts molts altres motets.
La resta de la producció sacra de Palestrina és constituïda per obres destinades a ser utilitzades sovint en funcions litúrgiques particulars i, en general, presenten una estructura molt més simple que la de les misses i els motets. Integren aquest apartat seixanta-cinc himnes polifònics, trenta-cinc magníficats i diverses sèries de lamentacions i lletanies. La seva música es beneficià de la impremta i de les grans possibilitats de difusió que representà la seva invenció. Durant la seva vida aparegueren editats sis llibres de misses, amb un total de quaranta-una obres, i set volums de motets que contenien 177 composicions. En els set anys transcorreguts d’ençà de la seva mort fins al 1601 veieren la llum set volums més de les seves misses, que, juntament amb els motets, continuaren editant-se durant molt de temps després. Encara en vida de Palestrina, aparegueren impresos altres volums amb la seva música, entre els quals la col·lecció d’himnes per a tot l’any litúrgic Hymni totius anni secundum Sanctae Romanae Ecclesiae (Roma, 1589), un llibre dedicat a les lamentacions -Lamentationum Hieremiae prophetae. Liber Primus (Roma, 1588)- i altres de dedicats als magníficats -Magnificat octo tonum. Liber Primus (Roma, 1591)- i als ofertoris -Offertoria totius anni secundum Sanctae Romanae Ecclesiae (Roma, 1593)-. Els volums de lletanies del 1593 s’han perdut.
Obra
Misses
104 misses, entre les quals: Missa ’Virtute magna', S., A., T., B. (publ. 1554); Missa ’Gabriel Archangelus', S., A., T., B. (publ. 1554); Missa ’Inviolata', S., A., T., B. (publ. 1567); Missa ’Ad fugam', S., A., T., B. (publ. 1567); Missa ’Aspice Domine', S., A., 2 T., B. (publ. 1567); Missa ’Papae Marcelli', S., A., 2 T., 2 B. (publ. 1567); Missa ’De beata Virgine', 2 S., A., 2 T., B. (publ. 1570); Missa ’L’homme armé', S., A., 2 T., B. (publ. 1570); Missa ’O magnum misterium', S., A., 2 T., B. (publ. 1582); Missa ’Dominicalis', S., A., 2 T., B. (publ. 1592); Missa ’In te Domine speravi, 2 S., 2 A., T., B. (publ. 1599); Missa ’O admirabile commercium', S., A., 2 T., B. (publ. 1599); Missa ’Pro defunctis'. S., A., 2 T., B. (publ. 1591); Missa ’Sacerdotes Domini', S., A., 2 T., Bar., B. (publ. 1599); Missa ’Tu es Petrus', 2 S., A., T., Bar., B. (publ. 1601)
Motets
Més de 370 motets a 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12 v., entre els quals: Accepit Jesus calicem, S., 2 A., 2 T., B. (publ. 1575); Adjuro vos, S., 2 A., T., B. (publ. 1584); Adoramus te, Christe, 2 S., A., T. (publ. 1584); Ardens est cor meum, 2 S., A., T., B. (publ. 1584); Ave Maria, 2 S., A., T., B. (publ. 1575); Ave mundi spes, S., A., T., B.,- S., A., T., B. (publ. 1876); Beatus Laurentius (publ. 1563); Benedictus Dominus, S., A., 2 T., B. (publ. 1892); Benedictus Dominus, fals bordó, S., A., A., T., B.,- S., A., T., B. (publ. 1892); Columna es immobilis, 2 S., A., 2 T., B. (publ. 1575); Descendi in hortum meum, 2 S., A., T., B. (publ. 1584); Dies sanctificatus, S., A., T., B. (publ. 1563); Dies sanctificatus, S., A., T., B.- S., A., T., B. (publ. 1891); Dominus Jesus, S., 2 A., T., B. (publ. 1572); Dum aurora finem daret, S., A., T., B. (publ. 1563); Ecce nunc benedicite Dominum, S., A., T., B. (publ. 1584); Estote fortes, 2 S., A., 2 T., B. (publ. 1892); Exultate Deo, S., 2 A., T., B. (publ. 1584); Hodie beata Virgo Maria, S., A., T., B. (publ. 1563); Iudica me, Deus, 2 S., A., 2 T., B. (publ. 1575); Jubilate Deo, S., A., T., B.- S., A., T., B. (publ. 1575); Laudate Dominum in tympanis, S., A., T., B.- S., A., T., B.- S., A., T., B. (publ. 1891); Magnum haereditatis mysterium, S., A., T., B. (publ. 1563); Miserere mei, S., MS., A., T., B. (publ. 1892); Nativitas tua, S., A., T., B. (publ. 1563); O bone Jesu, S., A., T., B.- S., A., T., B. (publ. 1876); O quam bonus, S., A., T., B.- S., A., T., B.- S., A., T., B. (publ. 1886); O sacrum convivium, S., A., 2 T., B. (publ. 1572); Pater noster, 2 S., A., T., B. (publ. 1575); Pater noster, S., A., T., B.- S., A., T., B. (publ. 1876); Quam pulchra es, S., 2 A., T., B. (publ. 1584); Qui statis in domo Domini, fals bordó, S., A., T., Bar.- S., A., T., Bar., B. (publ. 1892); Sub tuum praesidium, 3 S., A. (publ. 1584); Surge amica mea, S., A., 2 T., B. (publ. 1584); Tota pulchra es, S., A., 2 T., B. (publ. 1584); Tribus miraculis, S., A., T., B. (publ. 1563); Tu es Petrus, S., 2 A., 2 T., 2 B. (publ. 1569); Tu es Petrus, 2 S., A., T., Bar., B. (publ. 1572); Venit Michael archangelus, S., 2 A., T., B. (publ. 1569); Videntes stellam, S., A., T., B.- S., A., T., B. (publ. 1891)
Altres obres vocals religioses
Uns 60 himnes, 35 magníficats, 68 ofertoris, 4 o 5 sèries de lamentacions
Madrigals
Més de 140 madrigals a 3, 4, 5 o 6 v. publicats en 4 vol. (Il primo libro di madrigali, 4 v., 1555, perdut; Il primo libro de madrigali, 5 v., 1581; Il secondo libro de madrigali, 4 v., 1586; Delli madrigali spirituali libro secondo, 5 v., 1594), entre els quals: Ahi che quest’occhi, S., A., T. (publ. 1589); Che debbo far, S., A., T., B. (publ. 1555); Chi estinguerà il mio foco, S., A., T., B. (publ. 1555); Com’in più negre tenebre, S., A., T., Bar., B. (publ. 1561); Dunque perfido amante, S., A., 2 T., B. (publ. 1589); E se mai voci, madrigal espiritual, S., 2 A., T., B. (publ. 1594); Figlio immortal, madrigal espiritual, S., 2 A., T., B. (publ. 1594); Io son ferito, S., A., 2 T., B. (publ. 1561); Lontan dalla mia diva, S., A., T., B. (publ. 1555); Mentre a le dolci, S., A., T., B. (publ. 1555); O bella ninfa mia, S., A., 2 T., B. (publ. 1582); O manna saporito, madrigal espiritual, S., 2 A., T., B. (publ. 1581); Quando dal terzo cielo, 2 S., A, 2 T., B. (publ. 1592); Queste saranno ben lacrime, S., A., T., B. (publ. 1555); Regina delle Vergini, madrigal espiritual, S., 2 A., T., B. (publ. 1594); S’il disse mai, S., A., T., B. (publ. 1555); Soave fia il morir, S., 2 A., T., B. (publ. 1576); Spirito Santo, Amore, madrigal espiritual, S., 2 A., T., B. (publ. 1581); Vaghi pensier, S., A., T., B. (publ. 1555); Vello di Gedeon, madrigal espiritual, S., 2 A., T., B. (publ. 1594); Vergine bella, madrigal espiritual, S., 2 A., T., B. (publ. 1581); Vestiva i colli, S., A., 2 T., B. (publ. 1566)
Bibliografia
- Andrews, H.K.: An Introduction to the Technique of Palestrina, Novello, Londres 1958
- Baini, G.: Memorie storico-critiche della vita e delle opere di Giovanni Pierluigi da Palestrina, Società Tipografica, Roma 1828
- Bianchi, L.: Palestrina nella vita nelle opere nel suo tempo, Fondazione Giovanni Pierluigi da Palestrina, Palestrina 1995
- Bianchi, L. i Rostirolla, G., eds.: Atti del II Convegno internazionale di studi palestriniani: Palestrina e la sua presenza nella musica e nella cultura europea dal suo tempo ad oggi: anno europeo della musica, 3-5 maggio 1986, Fondazione Giovanni Pierluigi da Palestrina, Palestrina 1991
- Bianchi, L. i Rostirolla, G.: Iconografia palestriniana: Giovanni Pierluigi da Palestrina: immagini e documenti del suo tempo, Libreria Musicale Italiana, Lucca 1994
- Casimiri, R., ed.: Giovanni Pierluigi da Palestrina: Le opere complete, 32 vols., Fratelli Scalera, Roma 1939-65
- Fellerer, K.G.: Palestrina-Studien, Koerner, Baden-Baden 1982
- Gautier, J.F.: Palestrina, ou l’esthétique de l’âme du monde, Actes Sud, Arles 1994
- Haberl, F.X., ed.: Giovanni Pierluigi da Palestrina: Werke, 33 vols., Breitkopf & Härtel, Leipzig 1862-1907
- Heinemann, M.: Giovanni Pierluigi da Palestrina und seine Zeit, Laaber-Verlag, Laaber 1994
- Knud Jeppesen, K.: The Style of Palestrina and the Dissonance, Munksgraard, Copenhaguen 1946
- Lockwood, L.: G.P. Palestrina: Pope Marcellus Mass, Norton, Nova York 1975
- Roche, J.: Palestrina, Oxford University Press, Londres 1971