Attilio Malachia Ariosti

Fratre Ottavio
(Bolonya, Emília-Romanya, 1666 — Anglaterra, ~1729)

Compositor i virtuós de la viola d’amor italià.

Vida

Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant. Primer s’estigué a la cort de Màntua (Llombardia), però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota. Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua. Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’instal·là a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial. Malgrat tot, en morir l’emperador Josep I, l’any 1711, hagué de marxar de la capital i no se’n tenen notícies fins el 1716, any en què s’establí a Londres, on col·laborà en les empreses operístiques de Händel i Bononcini. A més de compondre òperes, a Londres es dedicà a donar concerts de viola d’amor i a publicar obres per a aquest instrument, com també cantates de cambra. Tanmateix, la seva darrera òpera (Teuzzone, 1727) fou un fracàs, i no se’n coneixen obres posteriors. Pel que sembla, morí sense gaires mitjans econòmics. La seva producció, principalment operística, inclou una vintena d’obres escèniques (òperes i cantates escèniques ocasionals), oratoris, una gran quantitat de cantates de cambra, un parell d’obres religioses i algunes col·leccions d’obres instrumentals (sonates i peces per a viola d’amor).

Obra
Música escènica

22 obres escèniques, entre les quals: La festa del Himeneo (1700); La fede ne’tradimenti (1701); La piú gloriosa fatica d’Ercole (1703); Il bene dal male (1704); I gloriosi presagi di Scipione Africano (1704); La gara delle antiche eroine ne’Campi Elisi (1707); Amor tra nemici (1708); La Placidia (1709)

Música vocal religiosa

5 oratoris (La passione, 1693; S. Radegonsa reina di Francia, 1694; La madre dei Maccabei, 1704; Le Profezie d’Eliseo nell’assedio di Samaria, 1705; Nabucodonosor, 1705 o 1706); prop de 45 cantates per a solista; 1 salve

Música instrumental

60 obres vla. d’amor i b.c.; 12 divertimenti per a vl. i vlc.