Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al col·legi dels jesuïtes d’Innsbruck (Àustria) i al col·legi germànic de Roma. De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic. Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica, amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional. Tot el que aconseguí foren distincions honorífiques i l’any 1740 es retirà a Pàdua. Malgrat tot, les seves obres foren molt apreciades pels entesos de l’època, fins i tot per Bach, a qui s’atribuïren erròniament algunes de les seves invenzioni da camera de l’opus 10 (1712). Autor principalment de música de cambra, llevat de sis motets i dels famosos concerts de l’opus 11, el seu estil instrumental parteix de Corelli -amb qui probablement estudià a Roma entre els anys 1691 i 1695-, al qual aporta novetats en el camp harmònic i expressiu sense abandonar mai l’elegància d’estil característica del seu mestre, que contrasta amb l’estil arrauxat de Vivaldi.