Vida
A l’igual del seu germà gran, rebé les primeres classes de violí del seu pare, però molt aviat s’inclinà cap al cant i el contrapunt, matèria aquesta darrera en la qual fou instruït per F. Gasparini. Ocupà càrrecs importants en l’administració pública i també fou advocat, magistrat i professor. Formà part de l’Acadèmia Arcàdica de Roma i de l’Accademia dei Filomusi de Bolonya. El 1708 aparegué la seva primera publicació musical, una sèrie de dotze Concerti a cinque amb violí i violoncel obligat. Però són les obres vocals, tant sacres -oratoris- com profanes -cantates-, el nucli més important de la seva producció musical i on es fonamentà la seva reputació. La fama de Benedetto Marcello s’estengué per tot Europa a partir de la composició del seu Estro poetico-armonico (1724), una col·lecció de cinquanta salms en italià, escrits en l’estil de la cantata, que rebé elogis importants per part de músics com G.Ph. Telemann, J. Mattheson, G. Bononcini o D.N. Sarro. Marcello fou també un professor notable, entre els alumnes del qual hi hagué el compositor Baldassare Galuppi. La seva música, estilísticament variada i original, mostra la influència d’A. Vivaldi i una inclinació cap a la sensibilitat galant, especialment en els seus últims concerts i simfonies.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Marcello, Benedetto
- López-Chávarri i Marco, Eduard: El teatre a la moda, Revista Musical Catalana, Barcelona 1923