Vida
Probablement rebé les primeres classes de música del mestre veronès Giuliano Massaroti. En algun moment entre el 1681 i el 1684 anà a Bolonya, on formà part de l’Accademia Filarmonica com a violinista. El 1692 adquirí a l’acadèmia el rang de compositor i durant diversos anys escriví simfonies per a la festa patronal anual de l’entitat. És possible que tingués com a mestres de violí Leonardo Brugnoli i Bartolomeo Laurenti, i se sap que estudià composició amb Giacomo Antonio Perti. El 1686 tocava regularment a l’orquestra de l’església de Sant Petroni, on adquirí renom com a virtuós del violí. El 1696 es traslladà a la cort d’Ansbach, i hi romangué fins el 1699 exercint com a maestro di concerto del marcgravi de Brandenburg. Després anà a Viena, però aviat tornà a Bolonya, on romangué fins la seva mort.
Torelli fou molt conegut, dins i fora d’Itàlia, pel seu virtuosisme instrumental. Dedicat a l’ensenyament, entre els seus deixebles destaquen Girolamo Nicolò Laurenti, Pietro Bettinozzi i Francesco Manfredini. La seva producció musical és gairebé exclusivament instrumental. Compongué més de 150 obres i contribuí significativament al desenvolupament del concert instrumental, tant grosso com per a solista. El seu interès per la música per a trompeta fou resultat de la presència a Bolonya del cèlebre trompetista Giovanni Pellegrino Brandi, el qual inspirà les sonates per a trompeta i cordes de Torelli i dels seus contemporanis G.A. Perti, G. Aldrovandini i D. Gabrielli. Entre el 1686 i el 1692 publicà diverses obres agrupades en reculls, que anomenà indistintament sonates, simfonies i concerts. Es tracta de composicions de música de cambra en les quals encara no es poden apreciar els contrastos tonals de l’estil concertístic posterior. Dedicades als seus mecenes, algunes d’aquestes peces foren compostes en un estil convencional, més per a mostrar la seva habilitat com a violinista que el seu talent com a compositor. El seu opus 8, titulat Concerti grossi con una pastorale (1709), representa la maduresa de les seves idees formals, esbossades en les obres més primerenques. Aquests concerts mostren l’estructura en tres moviments (ràpid, lent, ràpid), característics de l’obertura italiana. Torelli hi abandonà el contrapunt tradicional de l’escola bolonyesa a favor de la preponderància de la línia melòdica superior i d’un acompanyament ben definit en progressions, cadències i contrastos tonals. Escriví també un oratori i algunes peces vocals, com àries i cantates.
Obra
Música instrumental
8 reculls d’obres musicals publicats fins l’any de la seva mort (el setè dels quals no es coneix): Sonate a tre, 10 trio sonates, op. 1 (publ. 1686); Concerti da camera, 12 trio sonates per a 2 vl. i b.c., op. 2 (publ. 1686); Sinfonie, 12 simf. per a 2-4 instr., op. 3 (publ. 1687); Concertino per camera, 12 duos per a vl. i vlc., op. 4 (publ. 1688); Sinfonie a tre e concerti a quattro, 6 sonata da chiesa i 6 concerto ripieno, op. 5 (publ. 1692); Concerti musicali, 10 concerto ripieno i 2 concerts per a vl. solista (publ. 1698); Concerti grossi con una pastorale per il Ss Natale, 12 concerts per a 1 i 2 vl., op. 8 (publ. 1709)
Altres obres instrumentals
Prop de 100 obres més per a diverses combinacions instrumentals no publicades en vida de Torelli (simfonies, sonates per a trompeta i cordes...)