i Pasquale Anfossi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

Pasquale Anfossi

Música
música mús
Compositor italià.
Taggia, Ligúria, 1727 — Roma, 1797

Vida

El 1744 es traslladà a Nàpols, on perfeccionà els estudis de violí i estudià composició amb Piccinni i A. Sacchini al Conservatori de Santa Maria di Loreto. Acabats els estudis musicals, des del 1752 exercí de violinista en nombrosos teatres de la ciutat. La seva primera composició fou la Serva spiritosa, presentada a Roma el 1763. L’estrena, el 1773, de L’incognita perseguitata al Teatre Alibert de Roma li valgué el reconeixement internacional, i li obrí les portes de París. A partir del 1781, el canvi en la seva producció i l’aversió pel mètode de cant francès el dugueren a triomfar encara més en l’àmbit europeu, i entre el 1782 i el 1786 dirigí el King’s Theatre de Londres. De nou a Roma, després del fracàs de dues de les seves obres dramàtiques, Artaserse i Didone abbandonata, considerades antiquades per la crítica, donà per acabada la seva etapa d’autor de música per a teatre i es dedicà a la música sacra. Anfossi fou apreciat com a compositor d'opera buffa i per la seva capacitat per a harmonitzar els components còmics i patètics. L’originalitat dels seus finals i l’acurada instrumentalització de les seves obres foren lloades pels crítics de l’època, si bé de vegades li fou retreta una certa manca d’innovació musical. La coincidència en el temps amb l’esplendor mozartià eclipsà significativament la figura d’aquest compositor.

Obra

Òpera

61 òperes, entre les quals: Il finto medico (1764); I matrimoni per dispetto (1767); La clemenza di Tito (1769); Armida (1770); Alessandro nell’Indie (1772); L’amante confuso (1772); L’incognita perseguitata (1773); La finta giardiniera (1774); Lucio Silla (1774); La vera costanza (1776); Il curioso indiscreto (1777); Adriano in Siria (1777); La forza delle donne (1778); Il matrimonio per inganno (1779); Tito nelle Gallie (1780); Il trionfo d’Arianna (1781); I vecchi burlati (1783); L’inglese in Italia (1786); Artaserse (1788); Zenobia di Palmira (1789)

Música vocal religiosa

Prop de 20 oratoris, entre els quals: La madre di Maccabei (1765), La nascita del Redentore (1780), La Betulia liberata (1781), Il sacrificio di Noe,L’uscita dall’arca (1783), Il figliuol prodigo (1796); 2 cantates sacres, 5 misses, 5 salves, 2 O salutaris

Música instrumental

35 Sinfonie, 14 obertures, 5 quintets, 2 concerts vlc., 1 concert vl.

Col·laboració: 
AdL
Llegir més...