Les notícies sobre la seva joventut i la seva formació musical són gairebé nul·les. Començà com a compositor d’òpera -Alessandro in Persia (1738)- i entre el 1746 i el 1770 visqué a Londres. A la capital britànica treballà com a mestre de clavicèmbal i de cant, a més d’organitzar representacions d’òpera italiana al Teatre de Haymarket. Les seves òperes tingueren un èxit discret, però la seva producció per a clavicèmbal li procurà una fama notable, particularment les 12 Sonate di Gravicembalo (1754). Apreciades també per W.A. Mozart, aquestes obres són considerades per alguns estudiosos com una de les millors mostres de l’estil italià de clavicèmbal del segle XVIII. Es caracteritzen per la varietat estilística, l’encant de les construccions melòdiques i una interessant tècnica instrumental. També és autor de concerts, simfonies i cantates.