Aprengué les beceroles de la música amb el seu pare, i un oncle seu, violinista de la catedral de Crema, li ensenyà de tocar el violí. Ingressà al Conservatori de Música de Milà el 1835, on estudià contrabaix. Amb els diners del premi del final d’estudis del conservatori, es comprà un contrabaix de Carlo Giuseppe Testore de tres cordes, amb el qual es convertí en un solista excepcional. Fou contrabaix solista de l’orquestra del Teatro San Benedetto de Venècia, on conegué Giuseppe Verdi, amb el qual mantingué una forta amistat durant tota la vida. Actuà a Nova Orleans, Nova York i Londres, ciutat aquesta darrera on fou aclamat com "el Paganini del contrabaix" el 1849. Paral·lelament inicià una carrera com a director d’orquestra. A l’Havana, per exemple, dirigí la seva òpera Cristoforo Colombo (1847), i el 1871 dirigí l’estrena d'Aïda, de G. Verdi, al Caire. La seva producció inclou gèneres molt variats, des de l’òpera fins a la música orquestral i litúrgica. Destaca, però, el repertori dedicat al contrabaix, de gran virtuosisme, que contribuí a elevar la consideració artística d’aquest instrument.