Estudià violoncel i composició al Conservatori de Palerm. El 1911 guanyà un premi de composició amb l’oratori Il cieco di Gerico. Les seves primeres òperes -La baronesa di Carini (1912), Al lupo! (1919) o La monacella della fontana (1923)- mostren la influència del verisme de P. Mascagni. Dirigí el Conservatori de Palerm (1922-26) i el Conservatori de Santa Cecília de Roma (1926-43), centre on substituí O. Respighi. Apassionat pel món del teatre grec clàssic, escriví abundant música incidental per a representacions d’obres d’autors com Èsquil, Aristòfanes o Sòfocles al Teatre de Siracusa. Diputat al parlament del 1929 al 1933, fou representant, juntament amb A. Lualdi, de la política musical feixista. El 1930 organitzà la Mostra nazionale di musica contemporanea.