Estudià amb Domenico Foroni a Verona i des d’un principi s’interessà especialment per la composició d’òperes (Lina, 1840). Es traslladà a Amsterdam, on dirigí el Teatre Italià fins el 1845, any en què retornà a Itàlia per dedicar-se bàsicament a la docència i a la composició (Fiorina, 1850; Tutti in maschera, 1856). A partir del 1868 treballà a Torí com a director del Liceo Musicale i de l’Orquestra del Teatre Regio, on portà a terme algunes estrenes italianes d’òperes de J. Massenet, K. Goldmark, Ch. Gounod, etc. El 1872 fundà els Concerti Sinfonici Popolari, per mitjà dels quals divulgà la música alemanya i impulsà l’interès per la música instrumental a Itàlia tot introduint obres de Beethoven, Wagner i altres compositors estrangers. El 1882 es traslladà a Pesaro, on fou nomenat director del Liceo Musicale i organitzà l’homenatge a Rossini en el centenari del naixement del compositor. Problemes de salut l’obligaren a tornar a Verona, on se suïcidà el 1893.