Vida
Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes. Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de G.F. Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C. Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H. Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme. Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX. Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de Darmstadt o el Mozarteum de Salzburg. La seva obra, en un primer moment immersa en les directrius del neoclassicisme i més tard arrenglerada amb el dodecatonisme arran de la seva trobada amb Scherchen, anà desenvolupant progressivament un llenguatge d’avantguarda amb distintiu personal, motiu pel qual ha estat comparat moltes vegades amb Berio. Cal destacar, tanmateix, la influència de J. Cage en la seva obra musical. Així, en el seu Concerto per a pianoforte (1959) hi ha evidències de les propostes de la música oberta.
Obra
Música escènica
Il mio cuore é nel Sud, mús. inc. (1950); Don Perlimplin, òpera per a ràdio (1962); Hyperion (1964); Ritratto di Erasmo, mús. inc. (1970); Satyricon, òpera (1973)
Orquestra
Composizione (núm. 1, 1949; núm. 2, 1950); Composizione in tre tempi (1954); Concerto per pianoforte (1959); 3 concerts ob. i orq. (núm. 1, 1962; núm. 2, 1967; núm. 3, 1973); Amanda (Serenata VI), orq. cambra (1966); Concerto per violino (1969); Grande aulodia, fl., ob., orq. (1970); Aura (1972); Biogramma (1972); Giardino religioso, orq. cambra (1972)
Cambra
Variazione sul nome di Bach, 2 pno. (1949); Divertimento in due tempi, fl., pno. (1953); 2 qt. c. (1955); Honeyrêves, fl., pno. (1961)
Solo
Wildmung, vl. (1967); Pièce pour Ivry, vl. (1971); Viola, vla./viola d’amore (1971); Y después, guit. (1972)
Música vocal
Tre liriche greche, S., cor, conjunt instr. (1948); Studi per ’Il Processo’ di Kafka, S., narrador, orq. (1950); Quattro lettere, cantata de cambra, S., Bar., orq. cambra (1953); All the World’s a Stage, cor (inclosa en Ages, cinta, 1972)
Música electroacústica
Notturno, cinta (1955); Continuo, cinta (1958); Serenata III, cinta (1962); Le rire, cinta (1964); Von A bis Z, mús. inc., cinta (1969); Tempo libero I, cinta (1971); Ages, T., orq. cambra, cinta (1972)