Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori (1913), on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment. Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines. Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents. En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore, l'ululatore, el russolofono i l'arco enarmonico. L’any 1932 decidí abandonar l’activitat musical per dedicar-se a la parapsicologia i la pintura. Entre les seves composicions més destacades hi ha Convegno d’automobili e d’aeroplani (1913-14) i Il risveglio di una città (1913-14).