Deixeble del pianista G. Sgambati i dels compositors G. Martucci i R. Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència. El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic. Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals (La cattiva Francesca, 1912), amb llibret de la seva esposa. La principessa bizarra (1913) està basada en un argument de Lluïsa Maria Antònia, però el llibret fou escrit per P. Reni. També és autor del poema simfònic Il fuoco, sobre l’obra de G. D’Annunzio, i de nombroses peces de saló, entre les quals la més coneguda és Serenata, opus 6 (1900). El 1912 se separà de la seva dona i l’any següent escriví el llibre de memòries Mari d’altesse: 4 ans de mariage avec Louise de Toscane, ex-princesse de Saxe.