A Rovereto fou deixeble de V. Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P. Mascagni a Pesaro. Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita (1911) i Francesca da Rimini (1914), la més coneguda del seu catàleg. En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo (1922), còmica, i I cavalieri di Ekebù (1925). Amb tot, en els darrers anys de la seva vida retornà al llenguatge de la seva joventut, com mostra el seu Concerto andaluso (1934), per a violoncel i orquestra. Cal destacar-ne també algunes obres religioses, com la Missa de rèquiem (1915), i diferents transcripcions per a teclat de composicions de J.S. Bach, A. Catalani, N. Porpora i R. Schumann, entre d’altres.