Estudià harmonia amb Eken, contrapunt amb K. Egge i piano amb E. Westher a Oslo i, a Copenhaguen, composició amb N.V. Bentzon. Fou professor de composició al Conservatori d’Oslo i a l’Institut Musical de la capital noruega. En 1961-64 i 1966-67 presidí la secció noruega de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. Autor d’una important producció, en les primeres obres mostra influències del neoclassicisme, però posteriorment es decantà cap al dodecatonisme i el serialisme. Entre els títols més coneguts cal destacar Evolution, opus 23 (1961).