Probablement fou joglar en la seva joventut, i més tard mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia. Freqüentà, entre d’altres, la cort d’Alfons I de Catalunya-Aragó i la d’Alfons X el Savi de Castella. És autor de tres extenses narracions en vers, escrites en occità. La primera, L’ensenyament de joglar, tracta amb nostàlgia dels viatges d’un joglar per diverses corts i la forma de comportar-se per a guanyar-se l’afecte dels seus senyors. La segona, Judici d’amor, es desenvolupa en la cort d’Hug de Mataplana, on es debaten problemes sentimentals i cortesos. La darrera, Castia gilós, transcorre en la cort d’Alfons de Barbastre. La seva obra més cèlebre és Las rasós de trobar, la primera gramàtica neollatina coneguda. Hi esmenta que trobar i cantar és patrimoni de totes les gents i races, inclosos els homes de condició humil com els pastors, a qui els agrada cantar sols o en un cor, afirmació que constitueix la primera notícia referida al cant popular a Catalunya.