Vida
Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans. El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell. Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià. Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577. Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546. L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento. El 1577 es retirà a Balaguer i l’any següent esdevingué mestre de capella i organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Com que no aconseguí d’habituar-se a la vida barcelonina, demanà ésser readmès a la Seu d’Urgell, fet que es produí el 1579. Es jubilà el 1586, però el capítol el sol·licità un altre cop en marxar Rafael Coloma i deixar el càrrec vacant, i tornà a exercir des del 1589 fins a la data de la seva mort. El 1585 anà a Barcelona per tal de contractar i supervisar l’edició del seu llibre de madrigals, De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes, sufragat pel capítol d’Urgell i dedicat a Carles Manuel I, duc de Savoia, amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, filla de Felip II. L’únic exemplar conservat d’aquesta obra és a la biblioteca del monestir d’El Escorial. Dins el recull de quinze madrigals hi ha musicats quatre textos en català, dos dels quals són poemes d’Ausiàs Marc: Ma voluntat ab la raho s’envolpa i Fantasiant amor. A més hi incorpora els Goigs de nostra dona, un seguit de variacions sobre un tema de probable arrel popular que és pres com a cantus firmus. La resta de composicions porten text castellà. L’estil dels madrigals és més aviat conservador, molt centrat en els recursos de la polifonia imitativa i sense la insistent preocupació per la comprensibilitat del text típica dels madrigals italians contemporanis. Hi són evidents, d’altra banda, elements propers a la tradició de la chanson francesa. A més del recull de madrigals, a l’arxiu de la catedral de la Seu d’Urgell es conserva, manuscrita, una missa de difunts a quatre veus, l’única del segle XVI d’autor català conegut.
Obra
De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes (col·lecció de 16 madrigals, publ. 1585); 1 missa de difunts a 4 v.
Bibliografia
- Pedrell, F. i Anglès, H.: Els Madrigals i la Missa de difunts d’en Brudieu, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1921
Complement bibliogràfic
- Brudieu, Joan \ Pedrell i Sabaté, Felip \ Anglès i Pàmies, Higini: Els Madrigals i la Missa de Difunts, Institut d’Estudis Catalans, Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1921, 1981