Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny. La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal. Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís. Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de maig de 1715 fins al 23 de desembre de 1716. Les poques obres conservades d’aquest compositor, dues de caràcter litúrgic i sis villancets en castellà, el mostren arrenglerat en el stylus mixtus, amb alternança entre el contrapunt imitatiu i el concertato homofònic. Intervingué en la cèlebre polèmica de la missa Scala Aretina de Francesc Valls i en feu un dictamen favorable, amb la qual cosa manifestà el seu decantament cap a la modernitat.