Vida
La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640. Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac. Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán. L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda, mestre titular jubilat. A la catedral de Barcelona exercí el càrrec amb competència, i entre els seus deixebles cal citar Josep Gas, futur mestre de Girona, Felip Olivelles, futur mestre de Tarragona i del Palau de la Comtessa, i Ignasi Vidal, futur organista de Santa Maria del Mar. Gargallo es relacionà amb els millors músics catalans i valencians de la seva època, especialment Joan Cererols i Joan B. Cabanilles. És autor dels oratoris més antics de la Península -Historia de Joseph i Aquí de la fe [Història d’Abraham i d’Isaac] -, i l’obra que se’n conserva abraça setanta-set composicions -trenta-quatre de litúrgiques i quaranta-tres de romanç-, que el situen en la línia de consolidació i experimentació del Barroc a Catalunya.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Gargallo, Lluís Vicent; Bonastre i Bertran, Francesc: Historia de Joseph: oratori de Lluís Vicenç Gargallo, ca. 1636-1682, Diputació de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1986