Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat. Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren. Realitzà estudis eclesiàtics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí. Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys. Després es retirà a Sant Benet de Bages. Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques. Compongué la Salve solemne, que es cantava a diari després de completes, i posà música al Pange lingua i al Vexilla Regis, per a l’adoració de la Santa Creu de Divendres Sant i els passos de Diumenge de Rams i de Divendres Sant. Home molt enginyós, inventà diverses màquines hidràuliques i un instrument de teclat en forma de vela de vaixell al qual donà el nom de velacordi. Ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i fou membre d’honor de la Societat Filharmònica de Barcelona.