Vida
El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls. Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon. Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania. Excel·lí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intel·ligència en la improvisació. Compongué obra religiosa vocal, conservada a l’arxiu musical de Montserrat, bona part de la qual està datada entre els anys 1784 i 1797. Totes les peces són amb text llatí i tenen una clara funcionalitat litúrgica: motets, responsoris, misses, etc. Exceptuant un responsori de Dissabte Sant, les obres restants duen acompanyament, i tant el continu com l’orquestra concertant hi són presents. El grup orquestral està format per dos violins, dues trompes i continu; de vegades, les trompes són substituïdes per instruments obligats -flauta, baixó o violó-. Casanoves palesà en la seva obra vocal dos estils clarament diferenciats: el primer, l’estil polifònic o coral, amb textura contrapuntística i imitativa i, ocasionalment, amb certs trets dramàtics; el segon, l’estil de caràcter italià en voga en aquells moments, amb floriments però amb el capteniment que atorga un lloc rellevant al bon gust. Així mateix, evidencià un segell musical personal empeltat d’un esperit pregonament religiós, propi de la seva vocació i de la tradició heretada de Montserrat. També compongué obra per a tecla -sonates i obra per a orgue-, tot i que no la veié editada i s’ha conservat en còpies manuscrites. Moltes d’aquests peces serviren per a l’estudi dels escolans i per a la pràctica dels organistes. Són diversos els arxius, a més del de Montserrat, que guarden còpies d’aquestes obres, la qual cosa evidencia la vàlua atribuïda a la música de Casanoves. Elaborà la sonata com a tal forma i com a suite. Malgrat la senzillesa i l’economia dels mitjans emprats, cal remarcar l’elegància i el refinament en la melodia i l’expressivitat musical assolida per l’autor en les obres per a tecla. Narcís Casanoves fou un dels exponents del període rellevant i florent de l’escola montserratina del segle XVIII, juntament amb Anselm Viola, Josep Martí i Benet Julià.
Obra
Música vocal
2 misses, 18 responsoris i 1 benedictus per als tres dies de tenebres, 12 responsoris de Nadal, 1 lletania mariana a 5 v. i acomp., 6 salves (1 a 4 v., 3 a 5 v., 1 a 6 v.), 3 magníficats a 5 v., 9 motets eucarístics (O, quam suavis est, 2 v.; Laudis thema, 2 v. i violó obligat; Transiturus mundo, 6 v.; Ego sum, 2 v.; Lauda Sion, 4 i 8 v.; Beati omnes, 3 v.; 2 Genitori, 3 v.; 1 Genitori, 2 v.; Tantum ergo, 4 v.), 3 salms a 7 v. atribuïbles (Dixit Dominus ; Lauda Ierusalem ; Beati omnes), lamentacions
Teclat
22 passos, 16 sonates, 5 partits, 2 fugace, 3 rondós, 2 correjats, 4 cantabile, 3 sonates himnes, 6 sonates de clarins, 2 versos
Bibliografia
- Caralt, A.M.: L’Escolania de Montserrat, Biblioteca Montserrat, I, Abadia de Montserrat 1955
- Casanoves, N.: Obres Completes, I-III, introducció i edició a càrrec de Daniel Codina, col·lecció "Mestres de l’Escolania de Montserrat", Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya/Monestir de Montserrat 1984 i 1992
- Segarra, I.: Breu diccionari biogràfic dels mestres de l’Escolania de Montserrat i els seus col·laboradors, "Guia Musical", 19-20, Barcelona 1968-69