Vida
Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles. Aquest mateix any, Serra ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca. El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Col·legi del Corpus Christi de València. Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles. Tingué com a deixebles, entre d’altres, P. Aranaz i, possiblement, F. García Fajer. La seva producció es conserva als arxius del Pilar, a la Biblioteca de Catalunya, al monestir de Montserrat, a Àvila, El Escorial, Salamanca, València, Cuenca i altres llocs. Al Pilar se’n serven dos llibres de faristol, manuscrits. El primer, datat el 1737, és constituït per cinc Salve regina i sis motets sobre antífones marianes a quatre veus, dedicats a la Mare de Déu del Pilar. El segon, datat el 1739, és el llibre del Magníficat, a vuit veus. El llenguatge de Serra pertany a la tradició contrapuntística de la prima prattica pel que fa a la música dels textos en llatí, en especial en el Magníficat, on, a més, s’aprecia l’ús de l'expressio verborum, és a dir, la representació musical de la paraula, pròpia de la tradició barroca en el tractament dels textos. En l’obra religiosa en romanç -els villancicos - es pot veure la utilització de la seconda prattica, en concomitància amb els usos de l’època.
Obra
1 llibre de motets: 5 Salve regina i 6 antífones marianes a 4 v. (publ. 1737); Liber hic canticum Magnificat ad octo tonos per Dominum L.S. cantionantium magistrum coordinatum dedicatumque Beatae Virginae Mariae Columnatae, 8 v. (publ. 1739); 2 magníficats a 7 i 9 v. amb acomp. instrumental; diversos motets amb acomp. instrumental; 1 missa a 4 v.; Qué bello y divino esplendor, villancet a 3 v. i b.c.