Lluís Arnau i Palomar

(Barcelona, 4 de maig de 1870 — Barcelona, 16 de febrer de 1899)

Compositor i pianista.

Estudià solfeig i piano amb Josep Maria Ballvé a l’escolania de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. Amplià els estudis de piano amb Isaac Albéniz i Joan Baptista Pujol; i és possible que realitzés alguna matèria a l’Escola de Música Municipal de Barcelona. Felip Pedrell fou el seu professor d’harmonia i composició. Escriví força obres, unes editades a París, moltes de les quals restaren inèdites, i d’altres publicades per l’editor i pianista barceloní J.B. Pujol. La seva producció —que la mort prematura interrompé— és constituïda, entre d’altres, per peces de piano (Masurques, 1885, Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe, etc.) i de cant i piano (Sospir d’amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata, etc.).