A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble dels pares Anselm Viola i Narcís Casanoves i destacà ja en l’estudi de l’orgue. El 1803 entrà al monestir com a monjo. Ja de bon principi s’inicià en l’art de la composició (1804), amb obres vocals d’una certa envergadura. La seva formació, però, es veié interrompuda per la guerra del Francès (1808-14), que destruí completament el monestir. El pare Brell fou un dels qui treballaren amb més força en la restauració de l’escolania i en la tasca de refer-ne l’arxiu musical, activitats que conjuminà amb la creació d’obres musicals per a la litúrgia i per a l’estudi dels instruments de teclat. Del 1828 al 1835 fou mestre d’escolans, i en aquest període creà el nombre més gran d’obres musicals vocals. També es preocupà d’adquirir instruments i partitures de les obres dels grans mestres. La desamortització del 1835 suposà novament la desaparició durant setze anys de l’escolania, fins que la tenacitat del pare Boada aconseguí restaurar-la (1851), restauració que el pare Brell ja no pogué veure. Organista hàbil en la improvisació, fou també un excel·lent compositor que cultivà diversos gèneres, com ara les simfonies orquestrals per a l’escolania, els minuets, les sonates, els versos per a orgue, els valsos i un llarg etcètera. Brell pertany encara a l’anomenat període clàssic, tot i els accents tímids del Romanticisme naixent.