Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M. Crickboom. Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes". Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova. Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres. Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i sarsueles com ara Flors de cingle, amb text d’I. Iglésias, La festa major, La dona d’aigua (1910) -una obra d’estètica wagneriana, basada en una llegenda catalana-, La mare, amb text de S. Rusiñol, El monjo de la selva, o Una vegada era una rei, amb text d’Apel·les Mestres. Escriví també sarsueles en castellà, entre les quals Señoritos de uniforme, Parisette o La sombra del puente. Rebé guardons a la tercera Festa de la Música Catalana, convocada per l’Orfeó Català, i a les Festes de la Música i la Poesia convocades per l’Orfeó Gracienc. Fou autor de nombroses sardanes, obres per a cant i piano, corals i algunes peces simfòniques.