Vida
Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX. El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí. Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare. D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables. El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball. Amb aquesta agrupació realitzà diferents concerts per Europa, i fins i tot arribà a actuar al palau de Windsor, a Londres, per a la família reial anglesa. Animat en rebre un premi de composició, marxà a Barcelona, on dirigí durant un temps l’orquestra del teatre Eldorado, i compongué diverses sarsueles, com ara El anillo mágico (1902), Portfolios musicales i Los tres claveles, obra que fou ben rebuda. Compongué la música de l’himne de l’Orfeó Gironí. Dirigí algunes entitats corals, entre les quals l’Orfeó Gironí i L’Erato, de Figueres. Compongué també sardanes, obres corals i un repertori de cançons.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Raurich i Ferriol, Salvador: Recorts d’una evolució musical a l’Empordà: la obra musical del preuat mestre empordanès N’Albert Cotó: assaig crític i biogràfic, Palafrugell 1913