Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni. Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona. El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez. Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps. El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec, en què fou substituït per Aleix Mercè.