Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista. A Barcelona, fou alumne de piano de C.G. Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins. Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric. Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès. Fou un crític musical molt ben considerat i escriví articles en alguns diaris, com "El Correo Catalán", "Las Noticias" i "Diario de Barcelona". Redactà un tractat sobre la interpretació d’orgue. La seva àmplia producció musical és bàsicament religiosa, amb unes dotze misses de rèquiem, deu de glòria, motets i salms. Pel que fa a la seva producció profana, inclou música de cambra i cançons.