Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona. A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra. Quan en tenia divuit, guanyà per oposició la plaça d’oboista que havia deixat vacant el seu pare en retirar-se per motius de salut, i cobrí dues places, la d’oboè i la d’arpa molts anys. Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona.
Compongué una òpera en dos actes, Il proscritto di Altembrugo —amb llibret de la seva germana, l’escriptora Àngela Grassi—, estrenada la temporada 1843-44 al Teatre de la Santa Creu, que tingué una gran acollida. El 1852, l’Ajuntament de Barcelona li encarregà una obra per a commemorar el naixement de la princesa Isabel; composà un himne que gaudí d’un gran èxit. També composà una missa i diverses marxes militars.
El 1855 marxà a Madrid, on guanyà la plaça de primer oboè de la capella reial i de seguida fou nomenat oboè primer de l’orquestra del Teatro Real de la capital madrilenya. Des del 1857 fou professor d’oboè al Conservatori de Música. Posteriorment apareix com a director de la banda del Regiment d’Artilleria número 5 de Madrid.