Vida
Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX. A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu. Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J. Rosés i amb J. Quintana. Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F. Andreví. Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font podrien ascendir a 700-, entre les quals hi ha unes quaranta misses, motets, salms, uns 200 himnes, càntics per al mes de Maria, dos oratoris i d’altres. Destaquen també els oratoris La última noche de Babilonia i Descenso de la Santísima Virgen en Barcelona para la fundación de la Orden de la Merced y Misericordia. Conreà a més la música profana, amb obres simfòniques i de saló, i escriví l’òpera Il Solitario. Fou membre de tribunals d’oposicions i actuà esporàdicament en esglésies de la rodalia de Barcelona. Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i el papa Pius IX li atorgà una condecoració com a agraïment a una missa que Puig li dedicà.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Puig i Capdevila, Bernat Calvó: Método de solfeo ó sea elementos generales para aprender a leer la música, obra útil a los profesores..., Juan Budó, Barcelona 18--?
- Puig i Capdevila, Bernat Calvó: Curso completo de solfeo ó elementos teórico-prácticos para aprender á leer la música, La Ausetana, Lit. D. F.Durán y España, editor, Vich 1860