Segons algunes fonts, estudià al Conservatori del Liceu, d’on fou professor de solfeig i de piano. La major part de la documentació conservada li atribueix la fundació de l’Orfeó Barcelonès, que no s’ha de confondre amb l’Orfeón Barcelonés creat el 1853 pels germans Tolosa. Serra s’ocupà de la direcció de la primera entitat coral fins el 1910, i durant la seva tasca el cor assolí un bon nivell, feu bastants concerts i arribà a ésser guardonat en el concurs d’orfeons de Saragossa el 1904. Escriví estudis per a piano i, amb altres professors, redactà un mètode de solfeig i teoria en sis volums que fou llibre de text al Conservatori del Liceu fins ben avançat el segle XX. Compongué l’òpera Justicia del Rey Don Pedro, diverses sarsueles i repertori sardanístic, com Isabel, Perles i flors, Elisa i Joventut catalana. Algunes de les seves sardanes foren premiades. Fou mestre de F. Mompou.